LAURA MANZANERA

“Jo sense dubte treuria el copagament i les llistes d’esper en l’atenció domiciliària”

 

Laura Manzanera sempre ha viscut al barri de Can Rull. Desrpés de treballar durant molt de temps a una empresa a Castellar de Vallès va decidir reorientar la seva carrera professional i dedicar-se al món sanitari. És auxiliar i des de fa anys treballa a l’empresa d’atenció domiciliaria que ofereix l’Ajuntament de Sabadell.

9 LAURA MANZANERA BOLETÍN. L’envelliment de la població i les retallades dels darrers anys segurament ha afectat directament a la vostra empresa. Com esteu en aquests moments?

A nivell de relacions laborals, estem una mica millor. Cada cop els treballadors s’estan involucrant és i anem poc a poc però bé. El problema és el conveni. El nostre camp té un conveni horrorós, on la jornada completa es paga a 1.060€ (bruts) i això vulguis o no afecta. Tot i això l’assistència que es dóna és de 10, ja que a l’empresa comptem amb grans professionals. Ara no es com abans ara tothom ha d’estar titulat i es dóna un servei òptim.

. Com pot accedir un ciutadà a aquest servei?

Ho ha sol·licitar al seu centre d’atenció primària, on ho valorarà el Treballador Social i un cop passat aquest filtre, arriba un dels grans problemes que es l’espera. En el nostre camp, es calcula tot amb hores d’espera i actualment hi ha unes 800 hores. A més, cal pensar que no es 100% gratuït.

. Si poguessis canviar alguna del sistema en relació a la teva feina, quina seria?

Jo, sens dubte, trauria el copagament i les llistes d’espera. Les persones que atenem porten tota una vida a Sabadell, pagant els seus impostos i és hora de que els hi tornem, no? A més, nosaltres fem les qüestions bàsiques, les primordials per a una persona. En molts casos si no anem nosaltres, no veuen a ningú duran tot el día. i haver de pagar per això…

. I pel que fa a les hores de d’espera?

També les reduiria dràsticament. Entre el 2013 i el 2015 s’han tret 4.500 hores de serveis… Això es degut a persones que ja no necessiten del nostre ajut i els seus llocs ja no s’han ocupat amb altres persones… A més, l’antic govern del PSC va fer una retallada d’uns 100.000 euros que també afecta a la contractació de nou personal.

. Una situació complicada…

Sí,  així és. Però tenim una plantilla molt reivindicativa. Hi ha hagut un canvi i nosaltres lluitarem per a que hi hagi una millora en tots els sentits.

. Quines són aquestes millores que necessita el col·lectiu de treballes d’atenció domiciliària?

En el nostre cas, milloraríem les condicions del conveni, que la resta de sindicats no han tingut nassos a fer-ho,  i flexibilitzaria la jornada, per donar una bona atenció. Cal pensar que el PSC, a més de les retalles pressupostàries en aquest servei, també va modificar els horaris per reduir costos. El temps assignat que tenim per anar d’un domicili a un altre, no és real i no es contempla el temps d’aparcament o els imprevistos que puguin sorgir en un servei. Potser t’has d’estar 10 minuts més en un domicili i conta com a incidència…

.  Hi ha persones i grups que proposen que la vostra situació milloraria si us constituíssiu en una cooperativa. ¿què en penses?

Clarament és el dic que no és viable, que aquesta no és la solució! La gent que diu això demostra el desconeixement envers l’àmbit sanitari. El meu sector, deficitari, no és un terreny per a cooperatives. De fet, ja s’han intentat en altres municipis com a Barcelona, per exemple, i els resultats han estat desastrosos, tant pels treballadors com pels usuaris. És una qüestió d’apostar pel servei, que al final tot som susceptibles d’utilitzar-ho,  i no de cooperatives.